‘Posar ordre’ en la comunicació de les organitzacions
Últimament, són molts els clients I potencials que ens truquen perquè ‘necessiten posar ordre’ en la comunicació de les seves organitzacions. Però… què significa exactament ‘posar ordre’? guardar de forma organitzada, eficient i coherent? O més aviat eliminar tot allò que és innecessari?
Si algú sap d’ordre aquesta és la guru Maire Kondo. Així que, assumint que cada organització té una realitat i unes necessitats diferents i, com si fóssim els Kondo de les organitzacions, hem adaptat el seu mètode a l’entorn empresarial:
L’ORDRE DEPEN DEL NOSTRE PROPÒSIT
L’ordre, diu Kondo, depèn dels valors personals i l’estil de vida que un desitja portar. El mateix passa en les organitzacions. El propòsit i els valors de l’empresa ens ajuden a determinar què és important i què no. Només té sentit mantenir allò que contribueix a aconseguir el nostre propòsit corporatiu; la resta és prescindible. És més, hem d’eliminar-ho perquè genera caos i confusió sobre el que volem ser. Si la nostra companyia es dedica a fabricar productes infantils, té sentit que faci seva una causa que té a veure amb la gent gran? o que una marca d’alimentació s’impliqui en un projecte de mobilitat? Totes les causes són bones, però tenen relació amb qui som i el nostre propòsit? L’ordre en l’organització podríem dir que és aquesta COHERÈNCIA.
ELIMINAR PER EVITAR L’EFECTE REBOT
La gurú de l’ordre diu ‘efecte rebot’ a aquesta falsa sensació d’ordre que es genera quan ens dediquem a ficar tot allò innecessari en caixes i armaris. Estan ocults, però continuen sent allí. Per aquest motiu el primer pas ha de ser desfer-se d’aquestes coses, ja que ‘acumular’ no contribueix a l’ordre. Posem un exemple en l’àrea de comunicació: les xarxes socials i els canals de comunicació interna. Realment és necessari tenir un perfil corporatiu a Twitter, Facebook, Instagram, Linkedin, Youtube, a més d’una intranet, una newsletter mensual, un emailAlert setmanal i una app corporativa? Moltes organitzacions creen perfils en aquestes xarxes socials perquè ‘cal ser-hi’ o perquè ‘si no estàs present, estàs mort’. De debò? On és el nostre públic? Som capaços de generar contingut interessant per a tots els canals? Hem analitzat quants impactes pot arribar a rebre sobre un mateix tema una persona que tingui algun vincle amb la companyia? La saturació transmet caos i desinterès. En aquest punt, la consigna seria “millor poc, però rellevant”.
ORGANITZAR PER CATEGORIES, NO PER UBICACIONS
O en el cas de les organitzacions, diríem… no per departaments. És important veure quines eines i canals utilitza TOTA l’organització per transmetre els seus missatges i relacionar-se amb els públics estratègics. No importa si aquest canal el gestiona Recursos Humans, Màrqueting o Comunicació, perquè el que es busca és evitar l’excés i la sobreinformació. Fem una llista amb totes les eines que tenim en marxa, analitzem a quin públic es dirigeixen i si tenen sentit. I, sobretot, mesurem els resultats per a saber si realment són efectives.
ET FA FELIÇ?
Si en el terreny personal i domèstic hem de plantejar-nos si cadascun dels elements que emmagatzemem ens fa feliços, a l’entorn de les organitzacions la pregunta que hauríem de fer-nos seria “Et sents orgullós?”. Les persones que ens demanen posar ordre són també ‘víctimes’ de la sobreinformació que genera el caos. La seva percepció, el sentiment que els generen les diferents eines (poc interès, repetició, saturació, indiferència…) és probablement el sentiment que generi a la resta de l’audiència. Per aquest motiu és important no cometre l’error de comunicar per comunicar, sinó de generar continguts que puguin tenir autèntic interès.
Es podria escriure un llibre amb exemples i casuístiques concretes. Però si alguna cosa hem après al llarg de la nostra experiència, tot i que pugui semblar una obvietat, és que la coherència i la rellevància són els criteris que haurien de guiar aquest anhelat ordre en la comunicació de les organitzacions.
